dijous, 9 d’abril del 2009

Tot el que et desitge.

Àngel Canet Català ( http://blocs.mesvilaweb.cat/valldalbaidi ) ens ha sorprés amb el següent escrit:


M'he trobat aquest text de Víctor Hugo (1802-1885) que em permet versionar a la nostra llengua.


Et desitge primer que estimes i que, estimant, també sigues estimat. I que, de no ser així, siga breu l'oblidar i que, després d'oblidar, no guardes rancors. Desitge que no siga així però que si és així, sàpies ser sense desesperar.


Et desitge també que tingues amics i que, inclús dolents i inconseqüents, siguen valents i fidels i que almenys n'hi haja un en qui confiar sense dubtar.


I perquè la vida és així, et desitge també que tingues enemics. Ni molts ni pocs, en la mesura exacta, per tal que algunes vegades et qüestiones les teues pròpies certeses. I que entre ells n'hi haja almenys un que siga just, perquè no en sentes massa segur.


Et desitge a més que sigues útil però no insustituïble. I que en els moments dolents, quan no et quede res més, aqueixa utilitat siga suficient per tal de mantenir-te en peu.


Igualment, et desitge que sigues tolerant, no amb els qui s'equivoquen poc, perquè això és fàcil, sinó amb els qui s'equivoquen molt i irremeiablement, i que fent bon ús d'aqueixa tolerància servesques d'exemple als altres.


Et desitge qu essent jove no madures massa de pressa, i que ja madur no insistesques a rejovenir, i que essent vell no et dediques a desesperar-te. Ja que cada edat té el seu plaer i el seu dolor i cal deixar que fluesquen entre nostaltres.


Et desitge de pas que sigues trist. No tot l'any, sinó a penes un dia. Però que en aqueix dia, descobresques que el riure diari és bo, que el riure habitual és insuls i el riure constant és malsà.


Et desitge que descobresques amb la màxima urgència, per damunt i a pesar de tot, que existeixen i que t'envolten éssers oprimits tractats amb injustícia i persones infelices.

Et desitge que acarones un gos, alimentes un ocell o escotes una cadernera llençar triomfant el seu cant matinal, perquè d'aqueixa manera et sentiràs bé per res.


Desitge també que plantes una llavor per minúscula que siga i l'acompanyes en el seu creixement, per tal que descobresques de quantes vides està fet un arbre.


Et desitge finalment que si ets home tingues una bona dona; i si ets dona un bon home, demà i al dia següent; i que quan estigueu exhaustos i somrients parleu sobre amor per tal de recomençar.


Si totes aquestes coses arribaren a passar, no tinc res més que desitjar-te.

PD: He deixat el paràgraf següent (Et desitge finalment que si ets home tingues una bona dona; i si ets dona un bon home, demà i al dia següent; i que quan estigueu exhaustos i somrients parleu sobre amor per tal de recomençar) tal i com l'escrigué Víctor Hugo per fidelitat al text. Considere que ha de ser reescrit més o menys de la manera següent: ET DESIGTE QUE SI ETS HOME O DONA TINGUES UN HOME O DONA, DEMÀ I AL DIA SEGÜENT...



Anmonbar us el penja per a que reflexionem una mica més si cap. Amics i amistat molt ben fixada en uns desitjos que tant de bo s'acomplisquen.


4 comentaris:

  1. No es de Victor hugo...es de Sergio Jockymann.

    Falta el paragraf seguent:
    Et desitjo, a més, que tinguis diners, perquè cal ser pràctic. I que almenys una vegada per any posis una mica d'aquest diners davant teu i diguis: "Això és meu", només perquè quedi clar qui és l'amo de qui.
    I la original es esta:

    DESEJO
    “ OS VOTOS - Sergio Jockymann”
    Desejo primeiro, que você ame,e que amando, também seja amado.
    E que se não for, seja breve em esquecer e esquecendo não guarde magoa.
    Desejo pois, que não seja assim, mas se for, saiba ser sem desesperar.
    Desejo também que tenha amigos, que mesmo maus e inconseqüentes,
    sejam corajosos e fiéis, e que em pelo menos num deles você possa confiar sem duvidar,
    E porque a vida é assim, desejo ainda que você tenha inimigos;
    Nem muitos, nem poucos, mas na medida exata para que, algumas vezes,
    você se interpele a respeito de suas próprias certezas.
    E que entre eles, haja pelo menos um que seja justo,
    para que você não se sinta demasiado seguro.
    Desejo depois que você seja útil, mas não insubstituível.
    E que nos maus momentos, quando não restar mais nada,
    essa utilidade seja suficiente para manter você de pé.
    Desejo ainda que você seja tolerante;
    não com os que erram pouco, porque isso é fácil,
    mas com os que erram muito e irremediavelmente,
    e que fazendo bom uso dessa tolerância, você sirva de exemplo aos outros.
    Desejo que você sendo jovem não amadureça depressa demais,
    e que sendo maduro, não insista em rejuvenescer
    e que sendo velho não se dedique ao desespero.
    Porque cada idade tem o seu prazer e a sua dor e
    é preciso deixar que eles escorram por entre nós.
    Desejo por sinal que você seja triste;
    não o ano todo, mas apenas um dia.
    Mas que nesse dia descubra que o riso diário é bom;
    o riso habitual é insosso e o riso constante é insano.
    Desejo que você descubra, com o máximo de urgência,
    acima e a despeito de tudo, que existem oprimidos,
    injustiçados e infelizes, e que estão à sua volta.

    Desejo ainda que você afague um gato,
    alimente um cuco e ouça o João-de-barro
    erguer triunfante o seu canto matinal;
    porque assim, você se sentirá bem por nada.
    Desejo também que você plante uma semente,
    por mais minúscula que seja, e acompanhe o seu crescimento,
    para que você saiba de quantas muitas vidas é feita uma árvore.
    Desejo outrossim, que você tenha dinheiro,porque é preciso ser prático.
    E que pelo menos uma vez por ano coloque um pouco dele
    na sua frente e diga "Isso é meu",
    só para que fique bem claro quem é o dono de quem.
    Desejo também que nenhum dos seus afetos morra, por ele e por você,
    mas que se morrer, você possa chorar sem se lamentar e sofrer sem se culpar.

    Desejo por fim que você sendo um homem, tenha uma boa mulher,
    e que sendo uma mulher, tenha um bom homem
    e que se amem hoje, amanhã e no dia seguinte,
    e quando estiverem exaustos e sorridentes, ainda haja amor para recomeçar.
    E se tudo isso acontecer, não tenho nada mais a te desejar.
    Esta poesía, de autoría de Sergio Jockymann, publicada em 1980 en el Jornal Folha da Tarde, de Porto Alegre-RS

    ResponElimina
  2. AL MEU COMPANY ( Inseparable )

    Quan estiguis perdut sota un cel trist i gris
    i res, res et faci feliç,
    posa el teu pensament en mi i nomenam sense més,
    recorda que sempre tindràs la meva amistat.
    Parla'm, busca´m i al lloc que vulguis aniré,
    al teu costat, allí estaré.
    Tot el que has de fer és sentir que no et vais a oblidar,
    sóc la teva amiga, si, la teva amiga fidel.

    Quan estiguis vençut i en tu no trobis pau
    i al dolor et entregues pels altres,
    mira dins teu i allà em trobaràs,
    sóc aquella petita llum d'amistat.
    Parla'm, busca´m, i al lloc que vulguis aniré,
    al teu costat sempre, allí estaré.
    La distància no existirà per a aquest afecte mai
    sóc la teva amiga, si, la teva amiga.

    Ja saps que en la meva ànima tens lloc
    un port on arribar, obert per als teus somnis,
    les teves penes i sentiments, i jo t'ho ofereixo.
    Parla'm, busca´m, i al lloc que vulguis aniré,
    al teu costat sempre, allí estaré.
    Tot el que has de fer és sentir que no et vais a oblidar,
    sóc la teva amiga, si, la teva amiga fidel.

    ( Miriam La-Pilila )

    ResponElimina
  3. Quina sort tenen alguns de tindre amigues tant... tant.

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina