dimecres, 25 de març de 2009

Horitzons no tan llunyans


Despres de la reunió amb el consistori, bastant optimista, ja tenim el vistiplau per utilitzar el corral de Rafel per als nostres projectes i objectius. El proper diumenge, 29 de març, a les nou del matí, esmorzar reunió, on es valorarà la situació, i hi haurà proposició d'idees per començar a treballar en el projecte.

8 comentaris:

  1. Mel!

    Jo no podré acudir este dûmenge, perô me pose a la disposició del president i de l'associació pâ lo que faça «flauta»!

    Ja me reincorporaré quan puga, que qâsi tots ês caps de semmana tinc una saó o un' âtra...

    ResponElimina
  2. Intentaré apropar-me; aniré si tinc forçes amb la bici per a estar més integrat.

    salut i força al canut.

    ResponElimina
  3. Bé, com a secretari anava a penjar el missatge corresponent al resum de la reunió amb els excel.lentísims però, ací no et pots encantar i se m'han avançat. M'encissa per altra banda que els càrrecs no valguen per res, ho dic de debo, som anarquistes de manera natural, d'això no hi ha dubte, tot i que de vegades necessitarem una miqueta de planificació i adjudicació de tasques.
    Tanmateix,com a resum general del que es va parlar, m'agradaria resaltar que el nostre model d'actuació els sembla molt adient pel lloc, resumit en quatre línies:
    -creixement atenuat i mancat d'agressivitat (no fem propaganda per captar membres ni inflar els actes de manera excessiva) tant pel que fa a l'assentament de l'associació com per les activitats que vagen consolidant-se.
    - actuacions en mesura de les posibilitats tant de l'espai com nostres.
    - comunicació amb el govern local per quan calga coordinar les nostres activitats amb les (poques) que programen ells.
    Els explicarem les dues corrents bàsiques de l'associació: la relacionada amb tot allò que té a veure amb l'espai natural i l'altra ludico-cultural, en els seus diferents vessants.
    Més enllà del que he anat llegint en els últims missatges i comentaris, m'agradaria deixar clar que tot i que m'interesen totes les línies d'actuació i propostes que s'han fet, el que em genera més interès i considere més important des del principi és el fet de consolidar un lloc de trobada al voltant d'unes inquietuds compartides. Visquem molt a prop però, sovint estem més lluny del que sembla. Donat que en general les coses de l'edat solen imposar gradualment un règim sedentari i enclaustrat, pense que hem agafat açò en un moment molt oportú per fer que compartir, col.laborar i retrobar siguen l'antídot a envellir, separar i allunyar (-nos).
    fem-nos grans sense fer-nos vells.

    ResponElimina
  4. 1) Corral de Rafel... i açò de què va?

    Doncs d'alguna cosa tan senzilla i tan difícil com fer de nou apassionant la vida, el pensament i el compartir ( no sempre ben entes ).
    Jo vos proposse des d’eixe apassionament anar front alló que habitualment ens impedeix pensar.
    Estic d’acord amb tú Oscar que estem en un punt per a obrir-nos poer així desfer les nostres solituds i convertirles en un lloc de trobada.
    Es pot dir, amb raó, que aquesta aposta no és nova. El que sí és nou, en canvi, és el món en el que proposeu repetir-la. Per aixó les meues preguntes de repensar el món; hi ha que posar el pensament crític a l'altura de la obvietat amb la qual el món imposa avui les seues veritats. Posar el pensament crític a l'altura de l'Estat exigeix una reinvenció de les nostres categories, relacions i pràctiques. Els discursos emancipatoris, iluministes, reconciliadors o revolucionaris, s'han quedat sense horitzó ( baix el meu parer ). I, no obstant això, seguim pensant per a alliberar la vida allí on es troba aprisionada. Ho estem fent ja, cadascun de nosaltres, però ens corroeix la impotència i la soletat.
    El maleït geni solitari del segle XIX ha deixat de produir idees interessants. Almenys en la part del món que coneixem. La cooperació, l'articulació de xarxes i de coneixements és la qual està donant avui resultats més decisius.

    2) Perquè una trobada com aquesta te sentit?

    Per a mí per qué es més que un forat en la pell del món. Es un esgletx que interromp el soroll de la comunicació, una terra de ningú en el mapa dels discursos culturals de la metròpoli.
    Hi ha que tindre clar que no ens deuria de moure la promesa d'un futur millor, sinó la passió per conquistar llocs comuns en els quals es puga viure d'altra manera... sí.

    Per a ser lliures avui no necessitem "trencar les cadenes", sinó encertar a situar en elles els esglaons que puguem pervertir el seu sentit i així resulte subvertit.

    3) Què significa estar en el Correl de Rafel?

    En sembla que un dels propòsits del grup ( i que a mí m’encanta ) és acabar amb les idees d'assistència, de participació i de pertinença. Visca l’esmorçar
    Però deuriem de tindre clar que no estem per una concepció clientelar de l'oferta cultural. Per que sempre acaba sent víctima d'un còmput d'èxits i fracassos basat en el nombre de persones que s'aconsegueix mobilitzar, i aixó pot ser un error. Deixar de delimitar un dins/ fora el vertader propòsit del qual es acaba sent únicament es el de seguir realimentant la práctica del pensament crític. Per tot això, jo no ho entenc com un grup promotor de programacions culturals a les quals assistir, ni un col·lectiu en el qual entrar i participar. Ho vullc pensar més com un catalitzador d'experiències: una xarxa de complicitats, un dispositiu per a ús dels propis interessats ( com de vegades he escoltat a algú de vosaltrés )

    4) Qui fa què el Corral de Rafel?

    Gent que no vol dependre ni de la pura espontaneïtat, ni de les voluntats fluctuants que conflueixen en una assemblea i que acostumen a desembocar en la "reunionitis" i el voluntarisme.

    Crec que el grup a de ser permeable i aixó significa que ha de permetre múltiples formes d'estar.

    Propose

    1) la construcció d'una web que permeta el seguiment del que es fa de manera consensuada i la intervenció sobre el que s'està fent, no un blog ( encara que pot ser paral·lel ).

    2) no quedar-nos presoners de la periodicitat ni de l'activisme. Per això és vital evitar qualsevol compromís (publicacions periòdiques, cursos anuals, manteniment d'un local, etc) que puga forçar a "produir" quan no es té gens que dir o no es donen les circumstàncies per a fer-ho. En aquest sentit, per la meua experiència val més un bon esdeveniment una vegada a l'any que una permanent activitat (el bo si breu dues vegades bo...); també valorar més la continuïtat en aquest context enriquidor i valent que l'espectacularitat dels seus resultats immediats .

    3) D'on deuen eixir els diners per a tot açó?

    Sobretot, de la butxaca. Es deuria contar amb una aportació important del nucli "fundador" i es convidaria a col·laborar a qui estiguen interessats i pugua fer-ho. Les arques sempre estaran obertes a qualsevol tipus de donació desinteressada. A partir d'ací i si l'existència del grup qualla, podem plantejar-nos establir algun tipus de col·laboració econòmica puntual amb alguna institució o administració, sempre que no acabe determinant els ritmes i objectius del grup. Però ja en sembla que el que es vol primer que rés es mantenir una col·laboració estable amb una institució pública. Però ja ho vegem el diumentge.
    Ah també dir-vos que deuriem de plantejarnos cert nomadisme, no pertanyer a un espai concret... moere’ns pensar orgànicament.

    Bé no vullc complicar més l’assunt ( d’antella ), sols per si val desde la meua llunyania el centrar algunes coses que no dubte ja heu fet...

    ResponElimina
  5. crec que hi ha molt que rascar, però com diuen: parlant s'entén la gent.
    No n'hi han preses, però si moltes ganes de fer coses. Tot i que per alguns no siga molt importan per a altres si ho es i per tant es tindrà que valorar i arrivar a acords. Però crec que aixó no sera cap problema.

    ResponElimina
  6. per cert Rafel la wep ja existeix. Corralderafel.es

    ResponElimina
  7. Sorry Brizco, m'he anticipat ... Però després de donar-nos el consistori (que al final, és el poble) el seu suport ... logístic ... (Rafael. ..), en les properes reunions es dissoldràn els possibles dubtes. Serem segur un col.lectiu obert a tota mena d'idees, àmbits, camps; sempre que entrin a formar part del mateix objectiu, aquest serà el seu espai, per a altres ja están els circuits, estadis, plaçes de bous, circs, estrats, púlpits, emicicles ...
    L´ultim jo: The President

    ResponElimina
  8. Una de les activitats que ens lligaria a altres col·lectius i que us vam prometre que esbrinaríem: la passejada pels barrancs de l'Alcúdia del Bloc Jaume I es fa el 24 d'octubre, i com sabeu, acaba l Corral. Ja els hem comentat que eixe dia, uns de nosal3 pujaran amb ells, i d'altres estarem esperant-los amb un esmorzar-picadeta... ja ho parlem despús-demà (o ara d'ací un moment a l'esmorzar ciutadà de la casa de la cultura). Bo.

    ResponElimina