dilluns, 16 de març de 2009

Pedreres

4 comentaris:

  1. ací tenim al Toni, posant per a la posteritat en una foto color sèpia travessada per ratlles, com si fos de fa cent anys. Però no, és d'ahir mateix, després d'esmorzar. Ferem una mica de marge amb pedres i més tard esmorzarem sota una olivera sense deixar de parlar: com ens agrada.
    En fi, només estic afegint comentari per iniciar tanda aquesta setmana. Llegint els anteriors hem d'estar d'acord amb l'últim mono en reclamar que els emails i comentaris vinguen signats: l'anonimat ens porta a especulacions inútils.
    Ara esperem la reunió amb el regidor corresponent del ram per acabar de fer-nos oficials. De propostes no en falten i a més a més les tenim escrites encara que només de manera esquemàtica, perquè com sabeu la burocràcia ens dona oix. per afegir-ne una més propose lligar aquest blog al del nostre viatger mundial, el Joan Ferrando, que dissabte passat començà un viatge més. En aquest cas l'objectiu és arribar a l'India a peu. Quan ens puguem enllaçar supose que seria fantàstic estar en contacte, veure com li va i donar-li ànims. A mi personalment això de la carretera i manta és una altra vida que m'hagués agradat viure, com deia en aquella cançó. En aquesta vida però, no serà...crec.
    seguiu pensant

    ResponElimina
  2. Ja tenim parlat la reunió amb els de dált, que diria Rafel, i será per la setmana que vé, esta es "les falles" i els politics tenen serveis minims, ens han promés que per l´altre dimecres...Es una bona proposta Brisco, estaría bé poder seguir eixa experiencia, que...Brisco...si forem gats...pero ja te u he dit...Paris, corner-street, guitarra, plateret, furgona i a vore que passa. No podem deixar-o passar " desfrutar desse sofrimento ".
    Last Ape.

    ResponElimina
  3. no, jo ni guitarra ni res que et lligue, a molt estirar haguera portat una flauta dins la bossa, talment com feia el nostre heroi d'infantesa KunG Fu David Carradine, per als moments d'introspecció en mig d'un bosc per exemple. Però, ja et dic: un altre cop serà, no es pot tindre tot, ni tan sols un quart de tot.

    ResponElimina
  4. Molt bona la idea d'enllaçar-nos amb el Joan!. Per cert, brisco, torna'm a enviar el seu correu que no sé què l'he fet.

    ResponElimina