dilluns, 9 de març de 2009

Preguntes.....

Bones companys, sols uneixes notes per a la reflexió.

M'agradaria que ens plantejarem algunes preguntes... si voleu... i que en un proper esmorçar puguerem debatre també del sexe dels àngels... no sols de pa viu l'home

El meu suport a la vostra disposició de intervindre ....

l'esser humà només pot viure en el medi ambient del sentit.

Allò humà és inacabament, obertura, vulnerabilitat, exigència de sentit. Però alhora, aquesta creació de sentit s'ha desconegut històricament; se'ns oculta dins de valors transcendents ( Religió, moral, ideològia, etc ), l'obertura és tanca en clausures identitàries i s'imposa la repetició. Per tant la construcció contemporànea ja no passa essencialment per la perteneça a estructures fixes identitàries.
Ja sabem que la xarxa en si mateix és l'estructura emergent i aixó també ho saben els de dalt. Per tant deguem de començar a pensar amb una identitat mòbil, fluïda, fragmentària.

Preguntes:

Quines formes hores d'ara podem experimentar, asatjar, anhelar?

Podem pensar allò comú sense comunitat?

Podriem assumir la nostra condició indeterminada, inacabada i oberta com a substància i únic llaç possible entre nosaltrés?

* Espere que aquest text puga servir-nos per un millor fluïr entre les nostres conexions....

au cacaus

Oblidava dir-vos que si us pareix bé podriem posar una data per a fer aquesta trobada i podriem intercanbiar abans algunes notes.. fins i tot fer una convocatòria oberta a més gent.


Rafael Tormo i Cuenca

18 comentaris:

  1. Rafael, podem debatre també del sexe dels àngels, si ens ha de dur a algun lloc.
    Sense ningun dubte l'esser humà pot viure en diversos medi ambients entre els que el mes dificil de aconseguir es el del sentit.
    Si! allò humà és i sera inacabament, i per eixe mateix motiu es deu continuar amb el cami de l'apertura cap a parcel·les mes individuals encara que lligades a un interes comú.
    Les teues preguntes millor deixare que les contesten els fets. Salut i cacaus

    ResponElimina
  2. Entenc la teua preocupació, crec que es un bon tema de debat. Tens raons per a pensar que hi ha poc en comú entre els nostres camps de treball, que la nostra tasca pot ser atípica, lógicament hi ha gent , comunitats, clubs o associacions mes afins a un projecte. Literaris entre literaris, pintors entre pintors, musics entre musics, actors, escultors, politics, llauradors…i els seus fins, com a tal, son fragmentaris per defecte, perque per a ells, com a fragment social, els demés som public. A nosaltres, a mi, em preocupa més una altra cosa, crec que podem salvar el planeta i vull començar a treballar per asó desde ma casa cap allá, i crec que podem contribuir desd´así a construir el nostre futur, per mig de les nostres activitats cadascú amb la seua forma expresiva ( i , o ) móbil, grá a grá, donant a coneixer el nostre entorn, la nostra forma de pensar, de pintar, de fer música, literatura, teatre… i tots els pensaments i obres que ens fá poble com a poble, població, poblament; nosaltres poblem así, i necesitem gaudir d´asó i no viure atemorits pels cambis que ens agredixen, i ens cambien forçat per l´estructura social i llunyana a nosaltres. El nostre entorn, la nostra fauna, flora, paisagística, calitat mediambiental sí que te importancia, com la tenen els nostres pensaments, literatura, ideología, lingüística, idioma, com la te la nostra pintura, escultura, musica… i ser el que nosaltres som hui, ve de molt lluny i va molt lluny, i li deguem conters al pasat i al futur traspás, sens oblidar com essers pensants que també som animals pobladors d´un planeta on no estem sols, i necesitem la nostra biodiversitat, cadascú la d´ells, nosaltres la nostra, i mostrar a la gent, la nostra gent, que no sols son public, sino que formen part d´aquest projecte, perque ens afecta a tots.
    Este es el meu pensament, pot ser puga acertar, pero tampoc estic en desacord amb tu, encara que tinc que fer un esfors en desxifrar el teu missatge, reconec les teues inquietuts i estic d´acord amb la proposta. Vote si.
    Sols dos apunts, crec no entendreu bé, ¿ hi ha algú d´alt o baix ? mes naturalment, pot ser sigam com un arbre, uns son fulles, altres arrels, i altres tronc i l´altra, jo la sé, jo la sé, els angels no tenen sexe, fàcil, senzillament perque els angels no existeixen.

    Salut i Altramussen ( Julivert Parsley )

    ResponElimina
  3. no ho entenc...angels sexe, cacaus... i tramusos.

    ResponElimina
  4. Enric es clar : angels, nosaltres, sexe, el que volem, cacaus, el que ens costará i tramusos es tot el que traurem.
    Es broma, pero este blog l´em creat per a desfogarmos, transmetrens noticies, opinio, bromes inofensives, contacte amb nosaltres...per a mantindre viva la flama. Les coses més interesants pasaran a la web, pero así no hi podem sensurar res que nosaltres vullgam expresar, un entrenament, per a una mijor relació entre nosaltres, som amics, i no podem agafar serietat mentre assagem, ja he u farem en l´estrena, peró comversem, contactem o emailem amb un toc d´humor, de critica, de paraules planes, sinceres, o no, coneixem qui les diu, i segur que per qué les diu. Serem serios a l´hora de trevallar, pero deguem permetremos asi no ser ó tant, sols escriure el que el vinga al cap, pero escriure, i publicar, les coses de valor pasaran a la web. Sabem que vol dir Tormo, i podem donar una opinió, més o menys seria, transmitint l´aprovació o no de la proposta. Deguem interconectar...Escrigueu...Toni...Brizco...i Editeu...
    Bo...AMICS-foça-natural

    ResponElimina
  5. Després d'una setmana (o dues, ara no ho sé del cert), ens les quals he estat encalat per motius que res no importen, m'he vist gratament sorprés de l'allau d'aportacions i ganes de comunicar, exposar, debatre i fins i tot de fer broma!.

    D'acord amb la primera aportació d'aquest apunt: l'home té una exigència de sentit, supose que de la seua vida... però no cal calfar-se massa el cap per deduir que el sentit de la vida no existeix. Eixe és el problema. Ens encabotem en que som ací per a alguna cosa, que tenim una missió, que som humans i per tant elegits per a alguna cosa més que nàixer, reproduir-nos i morir.
    Oblideu-ho, estem ací per a això i tota la resta són ínfules de grandesa. No ens diferenciem ni un 5% dels nostres avantpassats els simis. Hi ha qui troba, o creu trobar, eixe sentit a la seua vida, i es fa predicador, polític, mestre, artista... afegiu altres ocupacions que us passen pel cap. Sap quina és la seua tasca, quin el seu fi, quins els mitjans de què disposa. I tot això -ell no ho sap- per creure's el salvador, el legislador, el que dóna el SEU sentit de la vida als altres. No entenc quan es diu que la cerca de sentit se'ns haja ocultat, si és això el que volen!, que li donem el SEU sentit.
    També es parla d'identitat, però... tú saps qui eres? Nosal3 no, no del tot. És clar que la identitat és fragmentària!.

    La vida és caos. Estudieu, encara que siga per damunt, el segon principi de la termodinàmica (ho dic per aquells que volen saber més... que els altres).
    La societat s'ha construit a base de constricions, de regles, de normes que regulen eixe caos inherent a tota vida.
    Seguidament, dir que no són les formes, sinó les accions, les que hem d'experimentar, assajar, anhelar.
    La següent pregunta que se'ns fa és una entelèquia que no té sentit. Podem pensar allò plural des de la pluralitat? És una pregunta retòrica que no té cap contingut teòric ni aporta cap argument a la discusió que preten establir.
    La darrera pregunta ja sembla la traca final, les preguntes s'han d'acabar!: Podriem assumir la nostra condició indeterminada, inacabada i oberta com a substància (de què)i únic (per què únic) llaç possible entre nosaltrés?

    Pensem que la nostra asociació no està per discutir d'aquestes idees(?), sinó per a actuar.
    No s'ho prengau a mal, eh?

    ResponElimina
  6. no, no...
    Aixó ja es una declaració de principis.

    ResponElimina
  7. entre el cinisme i la misantropia existeix un pou del que ningún home a eixit mai...per tant que te por?

    ResponElimina
  8. Ok-Corral, Mrs. Anonims, esta molt bé este col.loqui, ens nutrís de informació i ens ensenya paraules que mai coneixerie-m sens vosaltres, peró, si ús plau, identifique-u-vos de alguna mena, anb el nickname que vullgau, aixi coneixer-em al "payo" i podre-m entrar a opinar, about it. Força-natura...

    ResponElimina
  9. vaig enviar unes respostes a les inquietuts dels del corral i no les veig, ho torne a fer?

    ResponElimina
  10. Rafael, pot ser que siga fallo de edició, per tant, torna-ho a fer, fins que ho veges al blog. The RAFFEL-CORRAL president.

    ResponElimina
  11. Bon dia, disculpeu no he pogut contestar abans.... la realitat en sotmetia.Tenia el virúsusususus i estava disfrutant de les meues visceres estomacals.... molt barroc i faller l'assunt d'antella...

    Tinc que dir-vós que veg que aneu com una moto, tal volta la distància ( xicoteta però distància )en fá voreu d'una forma més passiva... per aixó els meus textos són una mica de salò. No patiu intentaré evitar-ho. Abans d'acabar el meu virtual ¨activisme¨ volia contestar algunes coses...

    A Vicent... força interesant el vorer com aneu a plantejar-vos des d'aquest punt: ¨ continuar amb el cami d'obertura cap a parcel·els més individuals encara que lligades a un interes comú ¨. Personalment és un tema que m'interessa molt desde l'individulaisme capa a lo comú..lo comú sense comunitat.
    Com des de l'herència postmoderna de lindividualisme exacervat podem plantejarnos el comú? No volia ser pretencios sols col·laborar des d'els meus posicionaments.

    A l'últim mico... no és tracta tant de si al final tenim un muntó de coses en comú, el plantejamet estaria més aprop de saber distingir entre espai públic o espai comú. L'espai públic comporta ja unes formes de institució políticament reglamentades el comú, no.
    Per a mi és un capitól important que està per resoldre ( i a mi m'agrada eixe entramat, ja se que algú pot dir que no li interessa però és el que hi ha ). Si tingués que explicar jo l'espai comú diria: és allò que està fet de inprecisions, sempre obert a la diferència, mai obvi, ni excesivament ritualitzat, mai tancat a la discusió i sense patró.
    Si alguna vegada teniu voluntat m'ho digueu i ho plantegem, podriem fer un xicotet cicle...si hi ha forúm¡clar.

    No entenc cuant comentis que un canal és salvar el planeta, vols dir la teua consciència, no? Seria un altre tema interesantissim; vitat que si? Cuant dic açó no ho dic per que jo tinga una resposta clara i en senta superior sinò perqué estic buscant i pense si aixó que pense es així o no.No ho sembla però relativise prou.
    Comentar-te també que l'expressió artística hores d'ara ja no sols és una ferramenta, s'ha convertit ja ( en algunes propostes artístiques )en una manera de viure. La forma i l'estructura que l'envolten ja no importen. Per aixó no crec massa amb virtuosismes ni en dogmatismes ni Polítiques/estétiques, que ens senyalen com a sospitossos davant dels que tenen la vara de medir-però el pixors sempre están a prop-. Disculpam si ho complique massa però m'encanta el laberint, lo abjecte, en definitiva ¨el costat fosc de la vida¨.

    A Toni
    ...Pensem que la nostra asociació no està per discutir d'aquestes idees(?), sinó per a actuar. Para què sirbe la fuersa sense control?
    En aixó no vullc dir que no esteu pensant el qual feu si nò més bé es el que jo puc aportar; però si penses que no vos fa falta, punto i pelota.

    La vida és caos.
    D'acord
    Estudieu, el segon principi de la termodinàmica (ho dic per aquells que volen saber més... que els altres).
    Explica'l tú que has estudiat i tens titòls...

    Seguidament, dir que no són les formes, sinó les accions, les que hem d'experimentar, assajar, anhelar.
    Totalment d’acord? No se on está el problema


    La següent pregunta que s'ns fa és una entelèquia que no te sentit. Podem pensar allò plural donis de la pluralitat? És una pregunta retòrica que no te cap contingut teòric ni aporta cap argument a la discusió que preten establir.
    Toni la pregunta era: Podem pensar allò comú sense comunitat? Plural i comú no són el mateix.

    Mira justament per a que serveix açó.., justament ahí és on jo proposaria començar. Reflexionar està proposta, com referència justament a eixe oritge en el qual una cosa ( allò que encara no te nóm ) està treballant activament en si mateix en oposició al concepte de potencialitat ( actuar- repetir una acció estudiada ); la entelecheia és un treball actiu cap a la consecució d’un fí. segons aritòteles que és qui va parir el concepte

    Les preguntes s'han d'acabar
    D'acord ja no en fare més...

    ¨ens furten la capacitat de somniar, Molt assubint demanem allò que ja estan disposats a donar-nos ¨ Vullc dir... que si el qual és vol realment és fer alguna cosa diferent, és deu de problematitzar i no naturalitzar la relació amb l’entron sols com a part inicial del projecte. Però si és renúncia a eixa capacitat així com de propossar el que sigua, pense estareu tirant aigua damunt de brasses que possiblement alimenten altres focs.

    No s'ho prengau a mal, eh? com diu Toni.

    Au cacaus

    ResponElimina
  12. Rafael, jo he dit "sí" a la teua proposta, i sé el que dius, ara més que mai, huí no es complicat cap mena de expresió per laberintica que siga, a més a més, no vé mal absorbre paráules noves, cap problema, sempre i quant la viceversa es tolere igual, sí jo dic: tros, tu pensa, fragment, i a la inversa, ara bé, quan et referixes a L´Ultim Mico, perds l´ordre que tu t´hás imposat, no em sap greu,( pero d´ahi aquella confusió, recordes )com traduiries al teu particular llenguatge: last withdrawal symptoms...¿ tenir el mico ?, es broma,¡ paraules !. Encara que a mi, que he mamat de Quevedo, de José Luis Coll, Forges, G. Marx...etc, ¡ Fallero !, aso si que hi ha per a ...encara que donaria un dit, del peu (maltoque la guitarra), per escriure les critiques o acudits en una falla.., val l´ultim mico fallero. Salvar el planeta, es retoric, ¡ home !, una que gaste;¿ pero la conciencia ? Tranquila, no he dit salvar el món.
    Tormo, tot aixó de la pluralitat, el comú...porta dins una pregunta inexplicable, i cadascú respondra el que li vinga en ment en eixe instant, hi han tantes formes de esplicar-ho. Pero el nostre en especial es que ens coneguem, ens ajuntem, ens anhelem, i volem fer un projecte juns, cadascú al seu ambient, les seues propostes i els seus objetius, i fer-los en comú o plural. Despres de temps de debats i idees, em triat este, en particular, perque es un projecte que ens es atractiu a tots, perque tenim un espai, comú o public, que a tots ens pertany, i que nosaltres podem utilitzar, millorar, i gaudir de este projecte, i del espai, que és, al cap i a la fí, el que ens preocupa.
    PD: Yo també soc un artiste, i hi han molts, bons o mals artistes, alguns més creatius, estudiosos, hábils...etc i altres més negats...per ó a vore si un dia...mira Andy Warhol, o Peret, o Chiquito...es un dret de tots com a mena d´expresió.
    Last Overalls ( l´ultim mico )

    ResponElimina
  13. el moderador del blogg ha reenviat el mateix text ja enviat. Tenen tot permissos per a moderar?

    ResponElimina
  14. Conversa inacabada (oberta) i que podrem reprendre quan vulgues, Rafel.
    [L’ús del plural de la primera persona (nosal3) en els nos3 escrits obeeix a una dèria (mania) que li vam agafar estudiant, ja que volien els professors que l‘usarem en els nos3 treballs. Des d’aleshores, quan diem nosal3, ens referim normalment a la personalitat multifacètica d’aquests que us escriuen. (una mica embrollat per a començar, però...).]
    En primer lloc, si pots vindre al Corral el diumenge, ja ens explicaràs l’assumpte d’Antella, ens has deixat intrigats.
    En segon lloc tenim un llibre, pendent (entre molts altres) que deuríem de llegir-nos-el tots, nosal3 ho pensem fer aviat. Es titula “Com parlar de llibres que no hem llegit”, l’autor: Pierre Bayard. Diem açò perquè a nosal3, i a tu pensem que també, ens agrada parlar i opinar sense tenir unes bases fermes d’allò que estem dient. Volem dir: El segon principi de la termodinàmica que mencionàrem en un altre escrit, el vam mencionar perquè un dels pensadors que estan influenciant-nos darrerament és Edgar Morin, i aquest el nomena cada dos per tres. El vaig cercar per internet ja fa molt de temps (Morin no l’explica en cap moment, dóna per suposat que ja devem saber-lo, com fem la majoria quan parlem amb altres sense intentar empatitzar amb ells, pensant si saben o no de què estem parlant, encara que de vegades nosal3 tampoc ho sabem del cert, de què parlem) i allò que recordem, diu més o menys que el calor (que és qui dóna vida) tendeix a dispersar la matèria, a deteriorar-la, al caos, deu ser per això que tenim data de caducitat. Com, un element que tendeix a destruir la matèria, pot reproduir allò que destrueix? (Per si de cas, ho tornaré a cercar i si no és exactament això, ho rectificaré ací).
    Les discussions, si porten a un bon fi, sempre són enriquidores. No volem dir amb açò que el fi justifica els mitjans! (ja la tenim!). Podem discutir de moltes coses, però... quin profit, a banda del plaer de xerrar li podem treure?.
    Passant al comentari, nosal3 diguérem “la nostra associació no està per discutir d’aquestes “formes” (no idees!, rellegeix-ho). Tu mateix ho confirmes al següent paràgraf.
    Tens raó quant a allò de la pregunta (comú-comunitat, plural-pluralitat) és pot treure-li alguna cosa més que el plaer de discutir-la (la de podem pensar allò comú fora de la comunitat?). En aquell moment ens havíem embalat. La pregunta que plantejàvem era un remake de la teua, no era que l’estigués citant malament.
    Tampoc no et diem que no faces preguntes, que no ens fem preguntes. No ens referíem a que s’acabés de fer preguntes, sinó d’acabar els seus enunciats.
    Quant a la referència al romanç de l’esmorzar, que has titllat de faller, què dir... si això no és una mostra de cultura popular, que tant t’agrada defensar, no sé on pararà aquesta.
    Bo. El diumenge més, vindràs? Vindreu? esperem que sí.

    ResponElimina
  15. PER "BOCAMOLLS". (NOSAL3)

    En el seu dia vam entendre el segon principi de la termodinàmica segons els que hem explicat abans, ho hem buscat a internet i... bé us ho copie per a qui vulga saber més:

    Segon principi de la termodinàmica, aquest és el principi que fa referència a l'entropia:

    • És impossible obtenir un procés tal que, operant dins d'un cicle, produeixi exclussivament l'efecte d'extreure una quantitat positiva de calor d'una reserva i la producció d'una quantitat equivalent de treball. (Kelvin-Planck) (una mica enrevessat, no?)

    L'entropia d'un sistema macroscòpic tèrmicament aïllat mai no disminueix (veure el dimoni de Maxwell), tanmateix un sistema microscòpic pot presentar fluctuacions d'entropia contràries a les que estableix el segon principi (veure el Teorema de la Fluctuació). En realitat, la demostració matemàtica del teorema de la fluctuació a partir de la dinàmica reversible en el temps i de l'axioma de la causalitat, constitueix una prova de la segona llei, que per tant deixa de ser una llei de la física i passa a ser un teorema que és vàlid per a sistemes grans o temps llargs. (ufff!).

    L'entropia s'interpreta com la mesura del desordre d'un sistema.
    Des de la seva introducció per Rudolf Clausius a inicis de la segona meitat del segle XIX, el concepte d'entropia s'ha estès a diferents camps, com ara a la teoria de la informació, la intel•ligència artificial, la vida o el temps.

    En la teoria de la informació
    En la Teoria de la informació, la entropia, coneguda com a entropia de Shannon en aquest àmbit, és la magnitud que mesura la informació continguda en un flux de dades, és a dir, el que ens aporta sobre una dada o fet concret. Per exemple, que ens diguin que els carrers són molls, sabent que acaba de ploure, ens aporta poca informació, ja que això és l'habitual. Però si ens diuen que els carrers són molls i sabem que no ha plogut, aporta molta informació (ja que no els reguen tots els dies). Noti's que en l'exemple anterior, la quantitat d'informació és diferent, malgrat que es tracta del mateix missatge: "els carrers són molls". En això es basen les tècniques de compressió de dades, que permeten comprimir la mateixa informació en missatges més curts. La mesura de l'entropia pot aplicar-se a informació de qualsevol naturalesa, i ens permet codificar-la adequadament, indicant-nos els elements de codi necessaris per a transmetre-la, eliminant tota redundància. Per exemple, per a indicar el resultat d'una cursa de cavalls, només cal transmetre el codi associat al cavall guanyador, no fa falta indicar que es tracta d'una cursa de cavalls, i molt menys com ha anat la cursa. L'entropia ens indica el límit teòric per a la compressió de dades. El seu càlcul es realitza mitjançant la següent fòrmula:

    (passem de copiar-la).

    Sempre podrem aprendre alguna cosa!

    ResponElimina
  16. Conversa inacabada (oberta) i que podrem reprendre quan vulgues, Rafel.
    [L’ús del plural de la primera persona (nosal3) en els nos3 escrits obeeix a una dèria (mania) que li vam agafar estudiant, ja que volien els professors que l‘usarem en els nos3 treballs. Des d’aleshores, quan diem nosal3, ens referim normalment a la personalitat multifacètica d’aquests que us escriuen. (una mica embrollat per a començar, però...).]

    Intersant i a més a més és un terme que a mi personolment en fa molt de goig, però en la seua abstracció... i de forma holistica: M'interessa el tot que supera la suma de les parts.

    Per a no fer molt llargues les intervencions i si hem de fer refència algun terme precís cal que no cópiem del wiki ( si vos sembla ).Ho referenciem i ¨cada ú panye. Val? Que ho busque vullc dir.


    En primer lloc, si pots vindre al Corral el diumenge, ja ens explicaràs l’assumpte d’Antella, ens has deixat intrigats.

    Ho tinc complicat, però ho intentaré; m’agrada aquesta finestra oberta que ens posivilita aquest roll.... Tal volta el blog deuria tindre una secció més així ( de saló ) i un altra més diaria ( activa de quedar i tot aixó ), pot ser evitariem omplir masa l’espai per al dia a dia.. no se es una idea.

    En segon lloc tenim un llibre, pendent (entre molts altres) que deuríem de llegir-nos-el tots, nosal3 ho pensem fer aviat. Es titula “Com parlar de llibres que no hem llegit”, l’autor: Pierre Bayard. Diem açò perquè a nosal3, i a tu pensem que també, ens agrada parlar i opinar sense tenir unes bases fermes d’allò que estem dient. Volem dir: El segon principi de la termodinàmica que mencionàrem en un altre escrit, el vam mencionar perquè un dels pensadors que estan influenciant-nos darrerament és Edgar Morin, i aquest el nomena cada dos per tres. El vaig cercar per internet ja fa molt de temps (Morin no l’explica en cap moment, dóna per suposat que ja devem saber-lo, com fem la majoria quan parlem amb altres sense intentar empatitzar amb ells, pensant si saben o no de què estem parlant, encara que de vegades nosal3 tampoc ho sabem del cert, de què parlem) i allò que recordem, diu més o menys que el calor (que és qui dóna vida) tendeix a dispersar la matèria, a deteriorar-la, al caos, deu ser per això que tenim data de caducitat. Com, un element que tendeix a destruir la matèria, pot reproduir allò que destrueix? (Per si de cas, ho tornaré a cercar i si no és exactament això, ho rectificaré ací).

    Acçó es el que respon ell en una entrevista del non reading

    ¿Y cuáles son las virtudes del non reading?

    Quiero eliminar la ambigüedad. El non reading para mí es un ámbito muy vago porque yo trato de demostrar que no están solamente los libros que hemos leído –reading– y los que no hemos leído –los non reading– y que con frecuencia estamos entre los dos. Para un intelectual que lee muchos libros no puede decir que los leyó o no los leyó. Yo no le puedo decir exactamente si leí a Hegel, a Kant o Freud o Lacan. He leído fragmentos. Y después leí muchos textos sobre esos autores. Yo trato de mostrar que a menudo, en el caso de los grandes lectores, están entre el reading y non reading. Y eso es lo que hay que enseñar, creo, a quienes no conocen bien los libros. La virtud de ese espacio que no es solamente reading o non reading, que es el espacio intermedio del gran lector que yo llamaría el espacio de vivir con el libro. Si usted vive con el libro no se trata de reading o non reading. Son compañeros con los cuales usted lleva adelante su vida. Y lo importante es enseñar lo que nosotros, los "grandes lectores" sabemos: que no hay solamente un recorrido en el libro de la primera línea a la última, sino muchos recorridos que un gran lector sabe inventar, a veces recorriendo un libro, a veces mirando primero el final, etc.

    No acabe d’entendre el que digueu que en dius ; si es que com no hi ha remei hi ha remei o qué?
    O tinc que llegirme el llibre abans..?


    Les discussions, si porten a un bon fi, sempre són enriquidores. No volem dir amb açò que el fi justifica els mitjans! (ja la tenim!). Podem discutir de moltes coses, però... quin profit, a banda del plaer de xerrar li podem treure?.

    Són posicionaments als quals no vaig a entrar per qué la pregunta que ¨nosal3 ¨ en fa ( a mí mismo l'1 ) ja sembla que es algo decidit com a fonament d’actuació del própi grup. Jo com deia abans sols volia participar; feia temps que tenia ganes que succedira... i es que la gent es menetge... pregunte i discuteixi ( com a forma per agrandir el coneixement no per fer mal i au ).

    Passant al comentari, nosal3 diguérem “la nostra associació no està per discutir d’aquestes “formes” (no idees!, rellegeix-ho). Tu mateix ho confirmes al següent paràgraf.

    Segueixc llegint el mateix, no se.. però te igual si el que voleu dir es que no es l’espai per a mantenir una conversa així... ho entenc.

    Tens raó quant a allò de la pregunta (comú-comunitat, plural-pluralitat) és pot treure-li alguna cosa més que el plaer de discutir-la (la de podem pensar allò comú fora de la comunitat?). En aquell moment ens havíem embalat. La pregunta que plantejàvem era un remake de la teua, no era que l’estigués citant malament.
    Tampoc no et diem que no faces preguntes, que no ens fem preguntes. No ens referíem a que s’acabés de fer preguntes, sinó d’acabar els seus enunciats.

    Molt bé

    Quant a la referència al romanç de l’esmorzar, que has titllat de faller, què dir... si això no és una mostra de cultura popular, que tant t’agrada defensar, no sé on pararà aquesta.

    Que ganes tú...açó sembla un judici. Si es en referència al text que penjareu del ¨romanç¨ sols tinc que dir el que hi havia que en va semblar explendit i a més a més una falla ben feta i muntada...irònica, barroca i a peu de carrer... no se a que es referiu... tot era bón roll, segur....
    Així diré i que quede clar que jo no estic criticant rés i juro por dios i la bandera que en mi corasón siempre estará el corral de rafel....

    Bo. El diumenge més, vindràs? Vindreu? esperem que sí.


    Beneixida, Ribera Alta. País de la Vall Farta independent.


    "La vida és l'art de l'impossible. La vida va contra l'entropia." (Raimon Panikkar)

    ResponElimina